i ve la solitud

de peus menuts,

sense sabates…

 

El silenci té sons, el silenci té sentiments, el silenci té paraules. Silenci persistent, mons contradictoris que s’integren en la meva obra i es complementen per crear atmosferes íntimes. L’univers d’uns infants que aturats dins la seva introspecció obren un ventall de múltiples sensacions. La poesia d’un instant de quietud omple i suggereix. Provo de captar moments congelats d’allò tan intangible com un gest, una mirada, la paraula callada. La meva obra la formen lletres i paraules que deriven en pensaments i desperten sentiments. El paper esdevé eina expressiva i element de construcció de petits instant quotidians. Un collage que xiuxiueja amb la composició de lletres desordenades. Amistós enfrontament entre el silenci que no té límits i la paraula que si. I és en aquesta recerca d’equilibris que s’expliquen els infants en una quietud eixordadora. Es mostra i s’oculta allò inefable i difícil d’expressar. El silenci, per tant, es converteix en una enorme presència, representació eloqüent d’uns nens que bateguen entre lletres.